Autor: jorgerh070a6a98f9

Exactament, la vida: ves per on, tan imprecisament. L’opacitat, com un rostre: el que s’hi veu és l’arquitectura d’allò amagat, desconegut. El plor que neix a dins, rere la reixa, negre com un herald anguniós que no volgués lliurar el missatge de la brutícia empresonada. Però què havia de ser el plor sinó un guaridor…